MACIÀ

MACIÀ

Moria per Nadal. El misteri el vencé.
Un Àngel sense lluc encara anunciava
una Naixença per a la Mort. Hi hagué
un malentès. La nit ja no fou blava
en el cel vertical i nostre del Pessebre.

Rei màgic, enfebrat, sempre fidel!
Fe inerta, vana febre
per la flama fugaç de son Estel.

No foren tanmateix certs els presents?
Un somni per a tants, una mentida
daurada per a tots, no val la veritat
no val la vida amb sentits,
sentiments i pensaments?

Viatjà per amor, no defallí;
i esperà, caut, la lenta aurora,
que assegura la tria del camí.
Però només de l’alba hagué penyora.

Fou blanc de tan ardent, i envellí sense usura,
balbucejant i maltraçut com un infant
que creix en passió més que un gegant,
fins a la mort, cap a la glòria obscura.

Autor: Pere Quart(1899-1986).

 

L’he triat ja que el seu títol rep el mateix nom que el meu cognom.

El bocabulari es vastant complex i el tema del poema es vastant complicat d’entendre.

SIMONA GAY

Illa del Riberal (1898-1969). Poeta i aquarel·lista. Germana del poeta Josep Sebastià Pons.

Primera dona que escriu en català a la Catalunya Nord.

Comença com escriptora col·laboran en revistes locals i participant als Jocs Florals de Perpinyà(1927).

OBRES POÈTIQUES:

• Aigües vives (1932).

• Lluita amb l'àngel (1938). 

• La gerra al sol (1965).

                 TARDOR

      D'oli, de mel i de safrà 
     s'ensenyoreix tot el replà;
            la tardor, fina,
        en cada fulla s'il·lumina.
       Extasiat, flameja al sol
             Montauriol.
   Sols hi blavegen, volanderes,
      aparellades oliveres. 
   L'instant és breu; l'esbart d'ocells
   ara estisora els cels vermells,
  trencant la tarda...
   Al bosc d'amunt creix la basarda.
     La castanyeda i l'alzinar
      ja s'han deixat embolcallar.
Fosca pastora de la nit, talment ramada,
l'ombra ha aplegat les mil colors d'una arrapada.
L'arbre del rec, pas ample i cert,
munta a l'assalt del camp desert.

QUÈ ÉS PLOURE?

Ploure, què és ploure?

Estic sec i escarransit

i m’he ficat a dins el llit.

Ploure, què és ploure?

No creixo i sóc petit

i no em queda esperit.

Ploure, què és ploure?

Soc mol dèbil i esquifit

i ja no em sento el meu palpit.

Ploure, què és ploure?

 

Autor: Bernat Macià.

pàgina de diferents autors.

he trobat una pagina molt interessant d'autors catalans.

http://www.escriptors.cat/autors

 

 

NO ET VEURÉ

NO ET VEURÉ:

Jo, no et veuré,

no et podré abraçar més,

t'enyoraré.

respostes a les preguntes

El Haiku es una de les formes de poesía tradicionals japoneses més exteses

Prové del japó.

L'haiku es compon de tres versos de 5, 7 i 5, sense rima.

SALOMÓN IBN GABIROL

 

   LA MUERTE 

¿Por qué, destino, aras sobre mis espaldas?

Óyeme, da un descanso a mi alma.

¿Es cosa baladí la separación del Rav Samuel?

Él era mi padre, mi auriga, mi carro..

Has puesto una frontera entre él y entre mí

¿Qué queda aún que no hayas hecho conmigo?

Me dejó desolado como a un Eliseo,

Fue tomado ante mi vista como a un Elías.

Doble porción tuvo en su espíritu

Y doble ración tengo yo en mi dolor.

Para ti prepararé un lugar en mis entrañas

Y en mi corazón para ti fijé una tienda.

Te buscaré, también te hallaré allí,

Como a mi espíritu

Que hallo en mi interior.

Autor: SALOMÓN IBN GABIROL.

PLAERO Y YO.

PLATERO Y YO


Capítulo 1- Platero

Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro.
Lo dejo suelto, y se va al prado, y acaricia tibiamente con su hocico, rozándolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas... Lo llamo dulcemente: ¿Platero? y viene a mí con un trotecillo alegre que parece que se ríe en no sé qué cascabeleo ideal...
Come cuanto le doy. Le gustan las naranjas mandarinas, las uvas moscateles, todas de ámbar; los higos morados, con su cristalina gotita de miel...
Es tierno y mimoso igual que un niño, que una niña...; pero fuerte y seco por dentro como de piedra. Cuando paso sobre él, los domingos, por las últimas callejas del pueblo, los hombres del campo, vestidos de limpio y despaciosos, se quedan mirándolo:
-Tien' asero...
Tiene acero. Acero y plata de luna, al mismo tiempo.

CALICOELECTRONICO

Jordi que sapigues que el poema aquest del calicoelectronico es en plan conya. Si no t'agrada que l'hagi posat el proxim dia m'ho dius.

CANÇO MOLT FAMOSA DE LLUÍS LLACH

Aquesta canço es titula " EL MEU PAÍS ÉS TANT PETIT "

Aquest video és del concert que va realitzar a Verges i que el van donar per TV3.